Esport i patrocinadors.

Fa dies, potser molts dies, que volia fer un comentari sobre aquest tema.

I és que estem vivint uns temps de crisis i sembla que falten euros per tot. En el món de l’esport modest fins i tot en falten quan no hi ha crisis. Aquest estiu mateix ha desaparegut l’equip ACB del Club Bàsquet Girona, i si res ho impedeix per la propera temporada podria desaparèixer el Ricoh Manresa.

El cas més proper és el Club Bàsquet Vic, desitjo de tot cor que no perdi la categoria del LEB Or per motius econòmics, ni esportius es clar. Actualment no gaudeix d’un patrocinador principal i subsisteix gràcies a varis patrocinadors que ni tant sols apareixen en la vestimenta dels jugadors. En canvi els seus rivals, i ja n’han passat tres pel “mini” pavelló de Vic en van farcits. Això no seria res extraordinari, si no fos que els patrocinadors són les institucions públiques de les respectives comunitats autònomes i ajuntaments. En canvi els equips catalans no en porten mai.

Això que explico del bàsquet estic segur passa en la resta d’esports. I ens porta a que d’una manera indirecta (o directa) estem patrocinant els nostres rivals. No estic demanant que les institucions catalanes patrocinin els equips catalans, però si que crec que algú hauria de regular els patrocinis de les administracions públiques ja que hi ha equips patrocinats única i exclusivament amb els impostos de tots.