S’acaba l’any 2008 i comença el famós any 2009, el de la crisis.
Una crisis que realment no se si existeix. Segur que alguns, lamentablement, la patiran de veritat. Però, segons he vist a les noticies d’aquest Nadal, la gran majoria de la població ha continuat fent-se regals i celebrant grans àpats; com sempre.
De fet mirant les principals conseqüències negatives; pèrdues de llocs de treball en els sectors de la construcció i de l’automòbil. I les positives baixada del preu de la gasolina, l’euribor, el preu de la vivenda. Tinc la temptació de pensar que la crisi ha estat provocada, i que fins hi tot era necessària. Pel que sembla gastem massa i en coses innecessàries.
Ve que tingueu un feliç 2009.
dimecres, 31 de desembre del 2008
dimarts, 25 de novembre del 2008
Que bonics són els anuncis
Ja ho deia la Trinca fa molts anys, “Que bonics són els anuncis que fan a la televisió”. Però sembla que no són bonics per a tothom. Tot sovint hi ha algun anunci durament criticat, per associacions més aviat desconegudes, pel fet de tractar a la dona com a objecte sexual (em sembla que mai s’ha criticat un anunci per tractar al home de la mateixa manera), per utilitzar nens per vendre productes que no van dirigits a ells o discriminar certs col•lectius.
Però quan aquest col•lectiu són els simples administratius d’una empresa, ningú es queixa.
Què us sembla que en un anunci els administratius d’una empresa demanin pressupost per assegurar el seu vehicle, en hores de feina ? I a sobre al saber el preu perdin el coneixement !!!! No estan donant una mala imatge dels oficinistes d’aquest país ? Algun col•lectiu d’oficinistes s’ha queixat ?
I aquell anunci en que al protagonista li manquen dues fotografies de carnet. Segons l’anunci és per culpa de la funcionaria que no va bé de ventre. No serà culpa de l’inútil que s’ha deixat les fotos !!!!
I en el cinema, pitjor. Algú s’ha queixat perquè el dolent de Juràssic Park fos un pobre informàtic. En canvi els dolents de Mentires Arriscades (Arnold Schwarzenegger) són àrabs i es crea un conflicte diplomàtic.
No obstant seguiré mirant anuncis i anant al cinema.
Però quan aquest col•lectiu són els simples administratius d’una empresa, ningú es queixa.
Què us sembla que en un anunci els administratius d’una empresa demanin pressupost per assegurar el seu vehicle, en hores de feina ? I a sobre al saber el preu perdin el coneixement !!!! No estan donant una mala imatge dels oficinistes d’aquest país ? Algun col•lectiu d’oficinistes s’ha queixat ?
I aquell anunci en que al protagonista li manquen dues fotografies de carnet. Segons l’anunci és per culpa de la funcionaria que no va bé de ventre. No serà culpa de l’inútil que s’ha deixat les fotos !!!!
I en el cinema, pitjor. Algú s’ha queixat perquè el dolent de Juràssic Park fos un pobre informàtic. En canvi els dolents de Mentires Arriscades (Arnold Schwarzenegger) són àrabs i es crea un conflicte diplomàtic.
No obstant seguiré mirant anuncis i anant al cinema.
dijous, 23 d’octubre del 2008
Esport i patrocinadors.
Fa dies, potser molts dies, que volia fer un comentari sobre aquest tema.
I és que estem vivint uns temps de crisis i sembla que falten euros per tot. En el món de l’esport modest fins i tot en falten quan no hi ha crisis. Aquest estiu mateix ha desaparegut l’equip ACB del Club Bàsquet Girona, i si res ho impedeix per la propera temporada podria desaparèixer el Ricoh Manresa.
El cas més proper és el Club Bàsquet Vic, desitjo de tot cor que no perdi la categoria del LEB Or per motius econòmics, ni esportius es clar. Actualment no gaudeix d’un patrocinador principal i subsisteix gràcies a varis patrocinadors que ni tant sols apareixen en la vestimenta dels jugadors. En canvi els seus rivals, i ja n’han passat tres pel “mini” pavelló de Vic en van farcits. Això no seria res extraordinari, si no fos que els patrocinadors són les institucions públiques de les respectives comunitats autònomes i ajuntaments. En canvi els equips catalans no en porten mai.
Això que explico del bàsquet estic segur passa en la resta d’esports. I ens porta a que d’una manera indirecta (o directa) estem patrocinant els nostres rivals. No estic demanant que les institucions catalanes patrocinin els equips catalans, però si que crec que algú hauria de regular els patrocinis de les administracions públiques ja que hi ha equips patrocinats única i exclusivament amb els impostos de tots.
I és que estem vivint uns temps de crisis i sembla que falten euros per tot. En el món de l’esport modest fins i tot en falten quan no hi ha crisis. Aquest estiu mateix ha desaparegut l’equip ACB del Club Bàsquet Girona, i si res ho impedeix per la propera temporada podria desaparèixer el Ricoh Manresa.
El cas més proper és el Club Bàsquet Vic, desitjo de tot cor que no perdi la categoria del LEB Or per motius econòmics, ni esportius es clar. Actualment no gaudeix d’un patrocinador principal i subsisteix gràcies a varis patrocinadors que ni tant sols apareixen en la vestimenta dels jugadors. En canvi els seus rivals, i ja n’han passat tres pel “mini” pavelló de Vic en van farcits. Això no seria res extraordinari, si no fos que els patrocinadors són les institucions públiques de les respectives comunitats autònomes i ajuntaments. En canvi els equips catalans no en porten mai.
Això que explico del bàsquet estic segur passa en la resta d’esports. I ens porta a que d’una manera indirecta (o directa) estem patrocinant els nostres rivals. No estic demanant que les institucions catalanes patrocinin els equips catalans, però si que crec que algú hauria de regular els patrocinis de les administracions públiques ja que hi ha equips patrocinats única i exclusivament amb els impostos de tots.
dilluns, 18 d’agost del 2008
Cansat de Michael Phelps
Abans que s’ hem critiqui, reconèixer que en Michael Phelps és el millor nedador de la història i que el que ha fet en aquests jocs olímpics és excepcional
Ara, això m’ha fet reflexionar. No trobo just que un nedador pugui aspirar a 8 medalles d’or, quan en la majoria d’esports no és pot aspirar a guanyar-ne només una. Fixeu-vos la competició de natació ha repartit 16 medalles d’or (16 per homes i 16 per dones), mentre que futbol, bàsquet, handbol, hoquei herba en repartiran una. Per tant les 8 medalles d’or del senyor Phelps, totes juntes valen la meitat que la medalla que segurament guanyarà el senyor Kobe Bryant.
No ho trobo just.
Ara, això m’ha fet reflexionar. No trobo just que un nedador pugui aspirar a 8 medalles d’or, quan en la majoria d’esports no és pot aspirar a guanyar-ne només una. Fixeu-vos la competició de natació ha repartit 16 medalles d’or (16 per homes i 16 per dones), mentre que futbol, bàsquet, handbol, hoquei herba en repartiran una. Per tant les 8 medalles d’or del senyor Phelps, totes juntes valen la meitat que la medalla que segurament guanyarà el senyor Kobe Bryant.
No ho trobo just.
dilluns, 11 d’agost del 2008
40 anys i el meu primer blog.
Avui he complert 40 anys, ufff !!!
I a més s'han acabat les vacances. Després de 4 setmanes, au "sant tornem-hi".
Per tal de superar la crisi post-vacacional i la crisis dels 40, he decidit crear un blog a veure si les supero. Esperem que si, només faltaria.
De moment estic bé, o el que per alguns vol dir "na fent". Estic igual que ahir que tenia 39 anys i la feina, que voleu que us digui, més de la meitat del "personal" encara està de vacances, o sigui que la cosa està tranquila.
Ah !!! per cert no sóc Doctor, ni metge,... Els afeccionats al basquet ja sabreu qui era el Doctor J, de meu només hi ha la Jota (pels amics). I és que a internet no es poden posar dades personals.
I a més s'han acabat les vacances. Després de 4 setmanes, au "sant tornem-hi".
Per tal de superar la crisi post-vacacional i la crisis dels 40, he decidit crear un blog a veure si les supero. Esperem que si, només faltaria.
De moment estic bé, o el que per alguns vol dir "na fent". Estic igual que ahir que tenia 39 anys i la feina, que voleu que us digui, més de la meitat del "personal" encara està de vacances, o sigui que la cosa està tranquila.
Ah !!! per cert no sóc Doctor, ni metge,... Els afeccionats al basquet ja sabreu qui era el Doctor J, de meu només hi ha la Jota (pels amics). I és que a internet no es poden posar dades personals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)